Visita del papa Lleó XIV a Perú (i 05): jornada dominical amb el papa Lleó

Aquest diumenge 15 de novembre m’he passat moltes hores davant la pantalla del televisor domèstic seguint les petjades del papa Lleó XIV per contrades peruanes. En tenia moltes de ganes.
M’admira la seva condició física tan enfortida! En un sol dia ha duit a terme activitats públiques tan diverses com són ara trobades amb autoritats, coronacions i benediccions d’imatges sagrades, pregària de l’Angelus, encontres amb col•lectius diversos, celebració de l’Eucaristia, etc.
En un sol dia s’ha fet present a la costa peruana (Chiclayo i Piura), a la serra andina (Cusco) i a la selva amazònica (Pucallpa, la capital regional d’Ucayali).
Segur que ha patit de debò els efectes inevitables del canvi en la temperatura (16 -> 35 graus) i per mor de l’altura (0 -> 4.000 msnm). Una gesta del tot inabastable per cap altre esser humà normal i corrent sense l’ajuda divina, combinada sens dubte amb la medicamentosa més humana.
Quan li demanen sobre aquesta «resistència física sorprenent després d’haver passat per una operació significativa», respon als periodistes i ho atribueix a la força de l’oració de tantíssima de gent i a l’ajuda dels metges. Ho considera com un dels dons rebuts del Senyor.
Aquesta estada meva davant del televisor em serveix per veure tranquil•lament i serena certes llums i algunes ombres d’aquesta visita papal a Perú, tan esperada per tantíssima de gent.
El papa a la selva amazònica peruana.
Seguint l’horari mallorquí (amb 6 hores avançades sobre l’horari real a Perú) inicien la Missa a Pucallpa a les 23h. He de dir que allò que veig i que sent no és el que més m’agrada: tot en castellà, sense cap mot en cap de les llengües amazòniques vives que s’hi parlen, quan la selva peruana n’està farcida, de llengües originàries!
“Segons les dades oficials del Ministeri de Cultura del Perú, al país es reconeixen un total de 48 llengües originàries, de les quals 44 es parlen a la selva amazònica (mentre que les 4 restants pertanyen a l’àmbit andí: el quítxua, l’aimara, el jaqaru i el cauqui).
Aquestes 44 llengües amazòniques s’agrupen en prop de 17 famílies lingüístiques diferents i representen una enorme diversitat cultural i social (amb desenes de varietats locals), tot i que moltes d’elles es troben actualment en situació de vulnerabilitat o en perill d’extinció.”
M’hagués agradat moltíssim que, en presència del papa Lleó XIV se les hagués reconegudes molt més públicament, oficialment i respectuosa, de manera que s’hi haguessin arribat a sentir moltes més expressions lingüístiques amazòniques que les minses que s’adoptaren durant la Pregària dels fidels en la missa concelebrada pel papa i desenes de bisbes i sacerdots (que solament varen poder esser escoltats emprant sempre la llengua castellana!).
M’agradà i m’arribà molt endins la interpretació que va fer el papa en la seva homilia sobre els talents que cadascú ha rebut del Senyor i que ha de posar sempre i pertot arreu «al servei de la vida i de la terra».
He de reiterar el meu reconeixement preferent cap als papes: dels 8 que he conegut durant els meus 81 anys d’existència en aquest món, me’n qued sobretot amb aquests quatre: Joan XXIII, Joan Pau I, Francesc i Lleó XIV. Els quatre restants, els deix com a regal per a qui els vulgui admirar i s’hi senti més identificat.
Quant al papa agustí, entre d’altres aspectes, m’he fixat que en lloc d’esmentar la “religiositat popular”, terme que utilitzàvem nosaltres en la dècada dels anys 70 del segle passat, s’estima més parlar de la “pietat popular”.
També hi ha emprat aquest terme l’arquebisbe agustí de Cusco, monsenyor Lizardo Estrada Herrera O.S.A., el successor de qui fou l’arquebisbe titular durant gairebé dotze anys monsenyor Richard Alarcón Urrutia (qui morí el proppassat dia 30 d’octubre, després d’haver preparat acuradament aquesta visita papal): «Com evangelitzar «la pietat popular» d’aquest país nostre?» es demanava l’arquebisbe cusqueny.
M’ha arribat molt endins el record del bisbe difunt recentment, alhora que certes referències que he considerat interessants com són ara la valoració positiva de la música i les danses, dels pelegrinatges i les processons, de les confraries i els moviments d’Església, presentat tot no solament com una part de la cultura i del folklore de Perú, sinó sobretot com a elements que contribueixen a crear una comunitat de cors… a caminar junts gent que pensa diferent… a afavorir la cultura de la convivència i de la pau… a reprendre un camí de renovació de la devoció popular…
A més de les imatges i els sons que em passa LATINA NOTICIAS, el canal televisiu que ofereix en directe totes les jornades de la presència papal a Perú, m’interessa també seguir les informacions oficials que emet sobre aquest viatge Vatican News. Per això mir de fixar aquests enllaços que s’hi refereixen:
. Un viaje que no se mide en kilómetros. Massimiliano Menichetti
. Viaje apostólico del Papa León XIV a Perú: Una foto, una historia, una emoción.
. EL PAPA LEÓN XIV EN URUGUAY – ARGENTINA – PERÚ
Trob molt interessant la roda informativa del papa Lleó XIV durant el vol de retorn a Roma des de Perú. És en aquest àmbit on es mostra la veritable personalitat de Robert Francis Prevost Martínez qui s’hi expressa tan àgilment en espanyol com en italià o en anglès.

